Aviat fará un any que vas marxar, però com el tu ja saps aquest nadal el teu retrat tornarà a estar col·locat en el mes alt de l'arbre perquè ens vigilis a la Cintilla; tindries que veure-la sempre està amb el somriure a la boca, això si que no li falti el bibe a la seva hora que si no...... ens agarra uns “berrinches” (te el caracter de la mama je je je), li parlem molt de tu, com jugaves i t'embrutaves quan pasejavem per la ribera i quan ficaves la cara de “chinita” la risa que ens agafava a tots. Cinta t’envia molts petons, però que molts petons i una forta abraçada la tendries que veure tota feta una “madraza”, que et tinc que explicar a tu veritat?. Tito el teu nuvi ara viu a Amposta, és el que té la jubilació, està a casa de Josele amb Bruc foten-se la gran vida.
Be petita que sàpigues que sempre et portarem als nostres cors i ves amb compte de no mejar molt de xocolate i recorda de passar a buscar a la Coppini i a la Hedy per fer un passeig pel cel dels gossets.
7 comentaris:
A Chico, jo li dic Chico, no Tito, li vaig dir: aviat farà un any que ets vidu. Ahir el vaig dutxar i sembla una ovella. Ara ja ha dinat i dorm al sofà.
Recorda que qui era amiga de Wendy era Hedy.
També tens raó, pero jo prefereixo dir-li Tito-Tita. una abraçada, jokin.
Muy bonito, siempre en nuestro recuerdo.
Besitos
Qui s'estima així els animals, és bona gent. Seràs un pare de collons. Un record per la Wendy.
PD: No et comento mai, però m'agraden molt les teves fotos. Tenen aquell punt intermedi entre la duresa i la tendresa que atorga el B/N.
gràcies mari-pi i al paseante també, de totes maneres a la chiqui (cintilla) tant la seva mare, la padrina i jo volem q s'astime als animalets i així ho fa de moment, estem molt contents, una abraçada.
jokin
¿ Dónde voy ? ¿ Cómo serán mis últimos días ? no lo se ... solo se que me quieren y que me han querido. Mi amiga me regaló unos momentos muy dulces de mi vida y se que desde donde esté me protege. Me quiso mucho y compartí con ella secretos e intimidades que solo ella conoce. La recuerdo, no la olvido. Pero estoy contenta, porque ella fue muy feliz los últimos años de su vida.
Brilla wendy,
brilla desde lo alto del firmamento y desde la cumbre de nuestro árbol de navidad, porque este año como el anterior y los venideros reinarás en su cumbre, como todos los días lo haces de nuestros corazones.
Nancy
wendy era un angelet, la recordo sempre tranquil·la i carinyosa, amb el mocador al coll i el pèl lluent. Una abraçadeta! Silenci
Publica un comentari a l'entrada