DONDE RESIDE EL PASADO

DONDE RESIDE EL PASADO
clic en la imagen, video de las fotografias elegidas para la expo

dijous, d’abril 01, 2010

CUALQUIER CAMINO, ES MI HOGAR


Sabem que les imatges que nosaltres mateixos intentem presentar
mai no es corresponen amb els fets reals, encara
que tampoc les podríem anomenar f ict ícies.
Són senzillament històries que contem,
i la manera de contar-les és el que importa.

Aquesta és una història que desitja ser contada.
Al paisatge urbà hi trobem fotogrames,
imatges de les històries que volem contar,
i són aquestes imatges representades,
i dotades de la seva lògica les provocadores de les nostres reaccions.

En aquesta publicació Joaquín, ens dona constància
dels fets de que els espais on vivim, són plens de narracions.
El que naturalment dist ingeix una narració és entre altres coses,
la particularitat de la visió exposada i del to utilitzat.

Una narració, va fent grans alçades i baixades ,
s’endinsa dintre dels llocs, tafaneja...
i de tant en tant contar alguna anècdota passada,
i tot seguit cont inua amb el relat: a voltes hi ha resums,
coses que si li ocorren al narrador,
per després continuar amb la història.

Aquestes observacions ens ajuden a entendre
el significat de la narració.
En aquests cas el fotògraf com a narrador,
o el narrador com a fotògraf,
intenta en aquesta peça un sentit de situació,
experiències de la seva visió sobre el paisatge
que interpreta i la història que ens conta.

Manolo Ripollès, 12 de febrer de 2010

COPLERA


Me gusta ese vestido que te pones,
para salir conmigo a pasear,
me gusta que en las lineas de tu cuerpo
no tengas una recta mujer monumental.

DEPRISA


Deprisa, la hubiese podido titular

"la velocidad del tiempo". París 2009

SUERTE


Al amparo de Cartier los jovenes magrevies lamentan su mala SUERTE. París 2009

EN LA BOCA DEL LOBO


Madrid, enero 2009, frio en la calle... nosotros de concierto en el mítico bar "La boca del lobo"